El primer que vaig fer ahir quan em vaig llevar, va ser anar a mirar les portades del dia als diaris. Tenia curiositat per veure com la premsa catalana tractava la crisis institucional a l’Ajuntament de Barcelona i com la premsa esportiva (sobretot la de Madrid), tractava el final de Lliga.
Bastant gratificant va ser veure la portada del Marca. "Estás despedido Manolo". Déu n’hi do.
Ja en vaig parlar fa unes setmanes d’aquest diari.
El que realment m’interessava però, era veure El Periódico de Catalunya. En una entrada anterior en aquest bloc li vaig fer un petit desafiament al diari del Grupo Z tot pronosticant una possible “punxada” -que en diuen ells-, de la consulta de la Diagonal. Jo pensava que no s’atrevirien a titular “Punxada d’Hereu” com van fer amb les consultes sobiranistes. Però per bocamoll em vaig equivocar. Havien titulat “Hereu deixa anar llast al fracassar a la Diagonal”. Tot i que en aquell moment no me’n vaig adonar, en portada no deia res de la Lliga del Barça.
Una mica més tard vaig anar a la cuina per esmorzar. A sobre la taula, entre el suc de taronja i uns donuts de sucre hi havia, precisament, El Periódico. Cada matí ens arriba a casa gentilesa de la Generalitat, per la majoria d’edat de la meva germana. Amb els ulls encara enlleganyats vaig notar alguna cosa estranya. I és que la portada era diferent a la que havia vist feia uns minuts, però també hi posava "dilluns 17". Una foto del Barça campió ocupava, en una pràctica ja habitual, portada i contraportada del diari. I de la Diagonal i l’Hereu ni rastre. Suposo que en el fons, no tenien gaires ganes de parlar-ne.
Bastant gratificant va ser veure la portada del Marca. "Estás despedido Manolo". Déu n’hi do.
Ja en vaig parlar fa unes setmanes d’aquest diari.
El que realment m’interessava però, era veure El Periódico de Catalunya. En una entrada anterior en aquest bloc li vaig fer un petit desafiament al diari del Grupo Z tot pronosticant una possible “punxada” -que en diuen ells-, de la consulta de la Diagonal. Jo pensava que no s’atrevirien a titular “Punxada d’Hereu” com van fer amb les consultes sobiranistes. Però per bocamoll em vaig equivocar. Havien titulat “Hereu deixa anar llast al fracassar a la Diagonal”. Tot i que en aquell moment no me’n vaig adonar, en portada no deia res de la Lliga del Barça.
Una mica més tard vaig anar a la cuina per esmorzar. A sobre la taula, entre el suc de taronja i uns donuts de sucre hi havia, precisament, El Periódico. Cada matí ens arriba a casa gentilesa de la Generalitat, per la majoria d’edat de la meva germana. Amb els ulls encara enlleganyats vaig notar alguna cosa estranya. I és que la portada era diferent a la que havia vist feia uns minuts, però també hi posava "dilluns 17". Una foto del Barça campió ocupava, en una pràctica ja habitual, portada i contraportada del diari. I de la Diagonal i l’Hereu ni rastre. Suposo que en el fons, no tenien gaires ganes de parlar-ne.
2 comentaris:
home, no diuen exactament "punxada", però diuen "fracàs", que no sé què és pitjor... no?
és que dir qualsevol cosa diferent hagués sigut fer ulls clucs a l'evidència
Hola David!
Segurament no m'he explicat bé...
La portada que he posat era provisional i quan el Barça va guanyar la Lliga la van canviar per una altra monotema-Barça.
Però Kiosko per exemple es va quedar amb la primera versió (o paradoxalment la mateixa web d'El Periódico). Al final, ni punxada ni fracàs, res de res. Només Barça.
Publica un comentari a l'entrada