Quan era petit la meva mare ja em va ensenyar que parlar malament dels morts és lleig. Es veu que és una d’aquelles normes “d’educació”, basades en certs valors morals que la nostra societat té incrustats i que no ens permeten fer ni dir certes coses. Jo vaig néixer al 1988 i crec que aquests valors i normes ja estaven decidides, almenys a mi ningú em va preguntar, com en tantes altres coses. Però vaja, en faré cas i en aquest post no parlaré malament de ningú. De fet ja ho han fet i amb molt d'encert en Víctor, la Marta, en David, l'Alba i l'Albert.
Després que el Partit Popular i Ciutadans en un exercici de cinisme i mal gust portat a l’extrem, proposessin el canvi de nom de l’Estadi Olímpic Lluís Companys -recordem: el President màrtir de la Generalitat assassinat pel franquisme-, per posar en el seu lloc el del precisament franquista Juan Antonio Samaranch; o que l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu anunciés la seva intenció de posar el nom de l’expresident del COI a algun carrer de la capital comtal, avui ens hem llevat amb la notícia que finalment, l’alcalde socialista s’ha decidit per posar-li Samaranch al Museu Olímpic de Barcelona. Molt bonic.
Suposo que els pares i les mares dels periodistes que han escrit i parlat aquests dies sobre Samaranch, també els hi van explicar de petits això que parlar malament dels morts és lleig i per això han decidit no fer-ho. M’imagino que si haguessin tingut la valentia de desobeïr als pares com ho han fet els meus companys, ho va fer Vilaweb o ho van fer també els mitjans estrangers, a l’alcalde de Barcelona potser no se li hagués passat pel cap aquesta idea... I és que recordar el passat franquista d’algú és parlar-ne malament, oi?
Per acabar no posaré cap foto de Juan Antonio Samaranch fent la salutació feixista amb el braç alça't o jurant els Principios del Movimiento o el que vulgui ser que estés jurant davant del Tio Paco. Amb l'esforç que m'ha costat obeïr a la meva mare al llarg de tot el post, no ho espatllaré ara posant cap foto lletja d'aquest home. Així que la foto escollida representa el que tots volem recordar d'ell. El gran pare de l'olimpisme. I prou.
Després que el Partit Popular i Ciutadans en un exercici de cinisme i mal gust portat a l’extrem, proposessin el canvi de nom de l’Estadi Olímpic Lluís Companys -recordem: el President màrtir de la Generalitat assassinat pel franquisme-, per posar en el seu lloc el del precisament franquista Juan Antonio Samaranch; o que l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu anunciés la seva intenció de posar el nom de l’expresident del COI a algun carrer de la capital comtal, avui ens hem llevat amb la notícia que finalment, l’alcalde socialista s’ha decidit per posar-li Samaranch al Museu Olímpic de Barcelona. Molt bonic.
Suposo que els pares i les mares dels periodistes que han escrit i parlat aquests dies sobre Samaranch, també els hi van explicar de petits això que parlar malament dels morts és lleig i per això han decidit no fer-ho. M’imagino que si haguessin tingut la valentia de desobeïr als pares com ho han fet els meus companys, ho va fer Vilaweb o ho van fer també els mitjans estrangers, a l’alcalde de Barcelona potser no se li hagués passat pel cap aquesta idea... I és que recordar el passat franquista d’algú és parlar-ne malament, oi?
Per acabar no posaré cap foto de Juan Antonio Samaranch fent la salutació feixista amb el braç alça't o jurant els Principios del Movimiento o el que vulgui ser que estés jurant davant del Tio Paco. Amb l'esforç que m'ha costat obeïr a la meva mare al llarg de tot el post, no ho espatllaré ara posant cap foto lletja d'aquest home. Així que la foto escollida representa el que tots volem recordar d'ell. El gran pare de l'olimpisme. I prou.
2 comentaris:
Tens tota la raó, no es pot dir res més.
És molt bona l'entrada, que bé que t'ha ensenyat ta mare
Només veiem el que volem veure, i si ara tocava veure'l com un heroi, doncs apa, aquí el tenim, només li falta la capa
Publica un comentari a l'entrada