Un dissabte qualsevol

Mentre em llevava amb la ressaca d'un Sant Jordi amb un balanç personal -ni roses ni llibres- prou trist, però que sembla que en el conjunts del país ha anat prou bé, he pogut veure com l'esquerra abertzale presentava a Pamplona un document en que insta a ETA i al govern espanyol a respondre d'una forma constructiva a la Declaració de Brussel·les. En el document remarquen que els seus objectius s'han d'assolir per vies exclusivament polítiques, democràtiques i pacífiques i alguns sectors ja han interpretat el document com un toc d'atenció de l'esquerra abertzale a ETA. Sense voler fer de "Pitonissa Lola", paper que ja ostenta el President espanyol Zapatero i que no pretenc disputar-li, l'escenari promet.

Esparraguera ja ha decidit. Aproximadament un 16% dels ciutadans d'aquest municipi del Baix Llobregat han anat a votar en la consulta per la independència que s'hi feia. És la prèvia d'una jornada que demà s'estendrà a 211 municipis i on estan cridats a les urnes gairebé un milió i mig de catalans. El President de la Generalitat José Montilla, en un bany de masses a la Mar Bella (un xist!) ha seguit donant l'esquena als centenars de milers de catalans que hi participen i el rei Artur per la seva banda, confessava que frisa per participar en la futura consulta de Barcelona. La de la independència, no la de la Diagonal...

Dissabte de manifestacions a tot l'Estat en suport al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. Més d'una vintena de ciutats s'han unit a l'homenatge a les víctimes del franquisme i en rebuig al jutge del Tribunal Suprem Luciano Varela, al sindicat Manos Limpias i a la Falange. Una Falange que ahir era expulsada de la causa per defectes formals i que avui no era capaç de reunir més d'un centenar de nostàlgics amb camises blaves i ulleres de sol pels carrers de Madrid. A casa nostra, mentre prop de 5.000 persones omplien la Plaça Sant Jaume a vessar, 17 dels encausats pel jutge Garzón a l'estiu del 1992 en una macro-operació contra l'independentisme català, publicaven una carta on acusen al jutge de ser víctima de la seva pròpia medicina.
A València unes 20.000 persones es manifestaven per la diada del País Valencià en una marxa que s'ha convertit en un clam contra la censura i la corrupció, a favor de la recepció de TV3 i en contra dels enderrocaments al Cabanyal.

Paral·lelament, el Camp Nou li dedicava una xiulada a Juan Antonio Samaranch. Mentre la majoria de partits, institucions i mitjans de comunicació acomiadaven al President d'Honor del COI amb tots els honors, part de l'afició blau-grana ha volgut donar-li l'últim adéu a l'artífex dels Jocs, de la manera que s'acomiaden als membres d'un règim que va acabar amb la vida de Josep Sunyol, president del club l'any 1936. Després alguns es pregunten per la desafecció política i la crisis dels mitjans, podrien començar per analitzar perquè remen per aigües diferents a gran part de l'opinió pública. El Barça ha guanyat i després del partit els jugadors s'han posat unes samarretes amb el lema "Ens hi deixarem la pell. Remuntada", escalfant la prèvia d'un partit que informativament, es preveu molt interessant. Dues hores després també guanyava el Madrid. Després d'un dissabte qualsevol, tot queda igual.