Avui no parlaré d'actualitat ni de mitjans, sinó d'un accident de cotxe que vaig veure ahir a Badalona. El cotxe, un Seat Córdoba blanc, estava circulant pel carrer de la Unió, amb Flaix FM de fons, i a l'arribar al carrer Progrés no va fer cas de les normes de circulació i no va cedir el pas als de la dreta. Quan trevessava la cruïlla un autobús de l'empresa Tusgsal el va envestir.
Després d'un guirigall produït pel soroll del xoc i de les finestres trencades i d'uns instants de silenci posteriors, els ocupants del vehicle en van sortit pel seu propi peu, aparentment sense lesions. Minuts més tard va arribar una patrulla de la Guàrdia Urbana i després de les gestions necessàries, van marxar primer l'autobús i després el vehicle.
Hores després, el conductor del vehicle, m'explicava que no es podia treure del cap la imatge del seu copilot -el més afectat per l'impacte- tremolant i agafant-lo fortament del braç mentre els vidres de la finestra li queien per sobre.
Malgrat que ja està prou inculcat en el pensament col·lectiu que la carretera és una trampa mortal, es tendeix a creure que a un no li pot passar. I és quan passa que es pren consciència de la responsabilitat que comporta el cotxe, especialment conduir-lo amb altre gent a dintre, quan la seva vida està a les mans de qui porta el volant. De ben segur que això li servirà de lliçó al conductor per quan torni a agafar el cotxe, llàstima que arribi una mica tard, no del tot, per sort.
Des de la redacció d'aquest bloc només em queda enviar una forta abraçada a en David, la Marta i en Juan Carlos, i convidar a tots els seus amics, familiars i companys que facin el mateix quan els vegin, ja que ahir van passar un veritable mal tràngol.
Després d'un guirigall produït pel soroll del xoc i de les finestres trencades i d'uns instants de silenci posteriors, els ocupants del vehicle en van sortit pel seu propi peu, aparentment sense lesions. Minuts més tard va arribar una patrulla de la Guàrdia Urbana i després de les gestions necessàries, van marxar primer l'autobús i després el vehicle.
Hores després, el conductor del vehicle, m'explicava que no es podia treure del cap la imatge del seu copilot -el més afectat per l'impacte- tremolant i agafant-lo fortament del braç mentre els vidres de la finestra li queien per sobre.
Malgrat que ja està prou inculcat en el pensament col·lectiu que la carretera és una trampa mortal, es tendeix a creure que a un no li pot passar. I és quan passa que es pren consciència de la responsabilitat que comporta el cotxe, especialment conduir-lo amb altre gent a dintre, quan la seva vida està a les mans de qui porta el volant. De ben segur que això li servirà de lliçó al conductor per quan torni a agafar el cotxe, llàstima que arribi una mica tard, no del tot, per sort.
Des de la redacció d'aquest bloc només em queda enviar una forta abraçada a en David, la Marta i en Juan Carlos, i convidar a tots els seus amics, familiars i companys que facin el mateix quan els vegin, ja que ahir van passar un veritable mal tràngol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada