Com volguen dir, eh?

El Papa ha demanat perdó pels abusos a menors de l'Església. I com és natural, els mitjans se'n fan ressò. Público ho fa així:


Com volguen dir, eh? (que diríem a classe). Potser es passar-se posar aquesta foto on es deixen entreveure algunes coses per les quals no poden aportar proves... Realment cal? Jo crec que no.

Quan el mal ve d'Almansa...

Seguim el recorregut pels mitjans públics autonòmics. Canal 9. Fa unes setmanes es feia públic que conèixer el valencià ja no serà un requisit obligatori per als periodistes que pretenguin treballar als mitjans públics valencians. En Rubén ja en va parlar en el seu moment.

Diumenge el diari Levante-EMV comparava els ajuts que van rebre al 2009 els mitjans públics autonòmics pel foment de la llengua pròpia. I la Generalitat valenciana està a la cua amb una aportació de 120.000 euros. 58 vegades menys que els 7 milions d’euros que va aportar la Generalitat de Catalunya; 47 vegades menys que els 5.725.000 euros del govern del País Basc; 30 vegades menys que els 3 milions i mig que va aportar la Xunta de Galicia; i fins i tot, tres vegades menys dels 450.000 euros que va aportar el govern d’Astúries per fomentar la seva llengua, que a diferència del valencià, no és oficial.

Ambdues mesures van en una mateixa direcció, cap a un mateix objectiu. No tinc adjectius per qualificar l’actuació del govern valencià. Condemnar la llengua pròpia a la marginalitat als mitjans de comunicació dista del paper que aquests haurien de complir. Tres decades després de la mort del dictador, el valencià segueix –sense estar prohibit– apartat de la vida pública.

Definitivament, els actuals gestors de RTVV han fet enyorar Lerma. Que ja és dir.

Ball de Bot

Molts cops un es pregunta quina és la funció social que compleixen programes com Operación Triunfo o Mira Quien Baila. Costaria de trobar. Després un es pregunta si els programes citats, ara a les privades però nascuts a TVE, han de ser finançats amb els nostres impostos. La resposta és no, naturalment.

Ara que TVE s’ha desempallegat de tots aquests shows, la lacra es manté en alguns canals públics autonòmics. IB3, el canal públic de les Illes, presumia ser el següent en estrenar una espècie de Fama o quelcom semblant. Els concursants van arribar a la primera gala del programa sense saber encara de quina modalitat del ball es tractava, alguns creien que Tango, d’altres Hip Hop; val la pena veure la cara de tots ells quan el presentador va anunciar del que es tractava en realitat: Ball de Bot.

Aquest cop, la televisió pública posa l’espectacle, al servei de la funció social que li correspon, donant a conèixer i promovent els balls tradicionals locals. Ben fet!

Per cert, avui Flaix FM feia 18 anys. Les meves felicitacions a la millor ràdio dance dels Països Catalans per la seva majoria d’edat!