I si "punxa" la Diagonal?

Els arbres cap aquí, els arbres cap allà; uns quants carrils de circulació pel mig, uns quants pels laterals; el tramvia cap amunt, el tramvia cap avall. Centenars de milers de barcelonins estan cridats a les urnes entre el 10 i el 16 de maig per decidir sobre el futur de la principal artèria barcelonina: La Diagonal.

Especials a TV3, vivirs i vivirs de La Vanguardia, pàgines i pàgines a El Periódico, minuts i minuts de tertúlia a Catalunya Ràdio i RAC1... L’Alcalde Jordi Hereu no es podrà queixar de la cobertura dels mitjans. Els organitzadors de les consultes sobiranistes en canvi, sí que es poden queixar. 34.000 voluntaris, 1.400.000 catalans cridats a les urnes i la major mobilització cívica dels darrers temps al nostre país han quedat silenciats durant setmanes.

El Periódico de Catalunya és un d’aquests mitjans que ha callat. Després de dies, setmanes i mesos sense donar bola a aquestes 212 consultes però, avui sí que li han donat la importància que es mereixien i han titulat, ben gran i en portada, “Punxada sobiranista”. Tal i com deia un company de classe, té més pinta de ser un desig –preparat– que la realitat.

Em pregunto que passarà si La Diagonal tanca les urnes amb unes xifres de participació baixes el 16 de maig. Titularà El Periódico amb “Punxada d’Hereu”? S'haurà de veure.

Un dissabte qualsevol

Mentre em llevava amb la ressaca d'un Sant Jordi amb un balanç personal -ni roses ni llibres- prou trist, però que sembla que en el conjunts del país ha anat prou bé, he pogut veure com l'esquerra abertzale presentava a Pamplona un document en que insta a ETA i al govern espanyol a respondre d'una forma constructiva a la Declaració de Brussel·les. En el document remarquen que els seus objectius s'han d'assolir per vies exclusivament polítiques, democràtiques i pacífiques i alguns sectors ja han interpretat el document com un toc d'atenció de l'esquerra abertzale a ETA. Sense voler fer de "Pitonissa Lola", paper que ja ostenta el President espanyol Zapatero i que no pretenc disputar-li, l'escenari promet.

Esparraguera ja ha decidit. Aproximadament un 16% dels ciutadans d'aquest municipi del Baix Llobregat han anat a votar en la consulta per la independència que s'hi feia. És la prèvia d'una jornada que demà s'estendrà a 211 municipis i on estan cridats a les urnes gairebé un milió i mig de catalans. El President de la Generalitat José Montilla, en un bany de masses a la Mar Bella (un xist!) ha seguit donant l'esquena als centenars de milers de catalans que hi participen i el rei Artur per la seva banda, confessava que frisa per participar en la futura consulta de Barcelona. La de la independència, no la de la Diagonal...

Dissabte de manifestacions a tot l'Estat en suport al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. Més d'una vintena de ciutats s'han unit a l'homenatge a les víctimes del franquisme i en rebuig al jutge del Tribunal Suprem Luciano Varela, al sindicat Manos Limpias i a la Falange. Una Falange que ahir era expulsada de la causa per defectes formals i que avui no era capaç de reunir més d'un centenar de nostàlgics amb camises blaves i ulleres de sol pels carrers de Madrid. A casa nostra, mentre prop de 5.000 persones omplien la Plaça Sant Jaume a vessar, 17 dels encausats pel jutge Garzón a l'estiu del 1992 en una macro-operació contra l'independentisme català, publicaven una carta on acusen al jutge de ser víctima de la seva pròpia medicina.
A València unes 20.000 persones es manifestaven per la diada del País Valencià en una marxa que s'ha convertit en un clam contra la censura i la corrupció, a favor de la recepció de TV3 i en contra dels enderrocaments al Cabanyal.

Paral·lelament, el Camp Nou li dedicava una xiulada a Juan Antonio Samaranch. Mentre la majoria de partits, institucions i mitjans de comunicació acomiadaven al President d'Honor del COI amb tots els honors, part de l'afició blau-grana ha volgut donar-li l'últim adéu a l'artífex dels Jocs, de la manera que s'acomiaden als membres d'un règim que va acabar amb la vida de Josep Sunyol, president del club l'any 1936. Després alguns es pregunten per la desafecció política i la crisis dels mitjans, podrien començar per analitzar perquè remen per aigües diferents a gran part de l'opinió pública. El Barça ha guanyat i després del partit els jugadors s'han posat unes samarretes amb el lema "Ens hi deixarem la pell. Remuntada", escalfant la prèvia d'un partit que informativament, es preveu molt interessant. Dues hores després també guanyava el Madrid. Després d'un dissabte qualsevol, tot queda igual.

Al volant, crònica d'un accident

Avui no parlaré d'actualitat ni de mitjans, sinó d'un accident de cotxe que vaig veure ahir a Badalona. El cotxe, un Seat Córdoba blanc, estava circulant pel carrer de la Unió, amb Flaix FM de fons, i a l'arribar al carrer Progrés no va fer cas de les normes de circulació i no va cedir el pas als de la dreta. Quan trevessava la cruïlla un autobús de l'empresa Tusgsal el va envestir.

Després d'un guirigall produït pel soroll del xoc i de les finestres trencades i d'uns instants de silenci posteriors, els ocupants del vehicle en van sortit pel seu propi peu, aparentment sense lesions. Minuts més tard va arribar una patrulla de la Guàrdia Urbana i després de les gestions necessàries, van marxar primer l'autobús i després el vehicle.

Hores després, el conductor del vehicle, m'explicava que no es podia treure del cap la imatge del seu copilot -el més afectat per l'impacte- tremolant i agafant-lo fortament del braç mentre els vidres de la finestra li queien per sobre.

Malgrat que ja està prou inculcat en el pensament col·lectiu que la carretera és una trampa mortal, es tendeix a creure que a un no li pot passar. I és quan passa que es pren consciència de la responsabilitat que comporta el cotxe, especialment conduir-lo amb altre gent a dintre, quan la seva vida està a les mans de qui porta el volant. De ben segur que això li servirà de lliçó al conductor per quan torni a agafar el cotxe, llàstima que arribi una mica tard, no del tot, per sort.

Des de la redacció d'aquest bloc només em queda enviar una forta abraçada a en David, la Marta i en Juan Carlos, i convidar a tots els seus amics, familiars i companys que facin el mateix quan els vegin, ja que ahir van passar un veritable mal tràngol.

L'enhorabona a Egunkaria

Avui, després de set anys marcats pels despropòsits continus de la justícia espanyola, l'Audiència Nacional ha absolt als cinc encausats pel cas Egunkaria.


Molts diuen que avui s'ha fet justícia. A mitges, en tot cas. I és que ningú podrà reparar el mal tràngol de les persones que van ser detingudes i de les seves famílies. Tampoc ningú podrà reparar el calvari que van passar els detinguts durant els dies d'incomunicació a mans de la Guàrdia Civil. Ningú no podrà reparar als treballadors del rotatiu. Però sobretot, no es podrà fer justícia amb el diari i ningú podrà retornar Egunkaria als bascos. Tot el mal que s'ha fet des d'aquella matinada del 20 de febrer del 2003 no es podrà reparar.

Però no cal veure-ho tot amb òptica negativa. Com ha dit Martxelo Otamendi: "és una de les millors notícies que ha rebut el País Basc en els darrers anys". Ja era hora de guanyar un judici d'impuls polític.

L'Audiència Nacional espanyola absolt als cinc directius d'"Egunkaria" que van ser jutjats (notícia de Gara)

Aquí deixo els vídeos de l'entrevista que li vaig fer durant el mes de gener, al director del diari clausurat:

Entrevista a Martxelo Otamendi (primera part)
Entrevista a Martxelo Otamendi (segona part)

Marca tiene poder, Marca tiene poder, Marca es poderoso, Marca tiene poder...

Ells decideixen a qui es fitxa. Ells decideixen qui s'ha de retirar. Ells decideixen qui s'ha de fer fora. Ells s'inventen els adjectius. Ells s'inventen les campanyes mediàtiques. Ells decideixen els entrenadors. Ells decideixen qui és el president. I també qui no ho és. En aquests moments em ve al cap la societat secreta The Stonecutters; també podria estar parlant d'un complot judeo-masònic o quelcom semblant, però res més lluny de la realitat.

Estic parlant del diari Marca. És sorprenent el poder que té aquest diari al sí de la galàxia blanca. El Reial Madrid sembla manegat com un titella de fil pel diari de pagament amb més lectors de l'Estat espanyol i el mitjà digital més visitat.

La temporada passada ja es van carregar -de manera merescudíssima- a Ramón Calderón, expresident blanc. Només van caldre unes quantes portades per treure a la llum una sèrie d'irregularitats de l'exmandatari per fer-lo caure pel seu propi pes. Però per molt justa que fos la causa, dubto que a can Marca patissin del síndrome justicier Garzón, simplement es van treure del damunt un president que havia gosat no ballar a la seva tutela.

Pellegrini no els hi agrada, no és cap secret. I és que no fa jugar a l'equip com ells creuen que hauria de jugar. Al llarg de la present temporada el rotatiu madrileny s'ha acarnissat contra l'entrenador xilè en diverses ocasions. Aquestes són les portades del diari els dies 28 d'octubre, 11 de març i 11 d'abril:

Li queda una temporada més de contracte, però m'hi jugo la nota de l'assignatura que no seguirà. Marca, ja ha parlat.

Pellegrini tiene dos pies fuera del Madrid (notícia de Marca)

--------
Actualització el 12 d'abril del 2010 a les 03:00

ABC es torna a fer el longuis

No ens enganyarem. M'agrada repetir-me. I quan puc, furgar a la ferida.

ABC ha deixat de banda la portada pòster, però no per això s'ha permès caure en la vulgaritat de titular com tota la competència.

A la portada d'avui apareixen tres temes: "Último adiós a Guillermo Luca de Tena". D'acord. "El Supremo juzgará a Garzón". Sí. I "ABC abandera en Barcelona la libertad de ir a los toros". D'indubtable interès informatiu.

Del "cas Gürtel", ni rastre.

ABC es passa a la portada pòster

ABC es passa a la portada pòster. Si més no, de forma puntual.

Ara que Liberation, un dels clàssics de les portades pòster, ha deixat aquesta pràctica per les ocasions de gala, els que aquest matí ens hem apropat als quioscs hem vist com ABC ens en regalava una.

L'ocasió, sens dubte s'ho mereixia. Ahir va morir Guillermo Luca de Tena, que a part de "Grande de España", era president d'honor d'ABC i nét del fundador del mateix diari.

Justificat o no, ABC s'ha estalviat obrir el diari com la resta de la competència i ha relegat el "cas Gürtel" a les planes interiors, lluny del protagonisme que dóna el primer cop d'ull. Potser no seria el moment més idoni per dir allò que diuen els italians de se non è vero, è ben trovato. Però ja ens entendríem.

Ha muerto Guillermo Luca de Tena (notícia d'ABC)