dissabte, 29 de maig del 2010

Però, què feu?

Desconec quin al•licient els va moure a anar-hi. Si va ser un esmorzar, un vermut o la manca de motivació per la seva professió. Només sé que 14 mesos després de la manifestació d’estudiants on desenes de periodistes -i estudiants- van ser agredits, un nodrit nombre va acceptar la invitació dels Mossos d’Esquadra per prestar-se a una pantomima vergonyosa i fer el ridícul i el pallasso (sense voler faltar al respecte als professionals del riure, possiblement més dignes que els periodistes que es van enfundar l’armilla) davant del gremi i els seus companys agredits.

Com deia, els periodistes, en un experiment sociològic de dubtós bon gust, es van enfundar les armilles i els cascs dels antiavalots. A l’altra banda, els antiavalots de debò, que sense els seus uniformes no podien dissimular la seva vocació natural d’orangutans. Si no fos per l’aclariment previ, l’espectador els hagués pogut confondre amb els candidats perfectes a quinquis que freqüenten la Zona Hermètica de Sabadell, les discoteques Malalts de Festa o Bora Bora de Cornellà o qualsevol aparcament poligonero de la Ruta del Bacalao. Dignes de qualsevol reportatge de Callejeros.

Els Mossos, en un estat d’exaltació digne d’estudi (d'aquells estudis que es fan amb una mostra de saliva...) i tractant d’emular els càntics i crits dels estudiants; es van dedicar a tirar ous, pintura i agredir amb pals als periodistes. Increïblement, els periodistes els hi van riure totes les gràcies. Només cal veure les cròniques de BTV o Antena 3. De ben segur que en Paco Niebla, cap de comunicació del Departament d’Interior, ha quedat ben satisfet d’aquestes cròniques. Les podria haver signat ell mateix.

Sense que serveixi de precedent, aquest cop la visió crítica ve de la mà de l’ABC, amb un article titulat “Periodistas o primos?”. El subscric en la seva totalitat. També cal destacar el comunicat del Grup de Periodistes Ramón Barnils o l’anàlisi de l’observatori crític de mitjans Media.cat. Afortunadament, aquests ja no sorprenen.

Als periodistes que es van prestar al circ, espero que el proper cop que la BRIMO els casqui en una manifestació no tinguin la poca vergonya de queixar-se. A la vida un ha de ser coherent i conseqüent. I com a periodista, sobretot, crític.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

periodismo humano

Víctor ha dit...

Bona Albert.

Realment, no m'havia percatat d'això i fa una certa grima... El problema és saber fins a quin punt el periodista que firma la crònica és un titella que s'ha vist pressionat pel cap de premsa dels mossos...

Publica un comentari a l'entrada